 |
|
|
| |
Notícies |
|
|
|
|
| |
Informe del Síndic de Greuges sobre sistemes electrònics de videovigilància |
|
|
|
|
|
Al Llibre Segon de l'Informe del Síndic de Greuges "Algunes consideracions sobre els sistemes electrònics de videovigilància") es tracten tres temes principals: |
|
|
|
|
|
1.- La utilització de videocàmeres fixes i mòbils per al control, la regulació, la vigilància i la disciplina del trànsit. |
|
|
|
|
|
2.- El procediment de renovació de les autoritzacions per instal·lar els dispositius de gravació de caràcter fix. |
|
|
|
|
|
3.- El règim jurídic que s'aplica a l'àmbit de la seguretat privada quan les empreses d'aquest sector utilitzen aquests dispositius per a les seves tasques. |
|
|
|
|
|
Les conclusions en cadascun d'aquests àmbits són les següents: |
|
|
|
|
|
1.- La utilització de videocàmeres fixes i mòbils per al control, la regulació, la vigilància i la disciplina del trànsit. |
|
|
|
|
|
Una de les primeres conclusions del Síndic en aquest àmbit és la diversitat d'interpretacions i de desenvolupaments normatius de la disposició addicional vuitena de la Llei orgànica 4/1997, de 4 d'agost, per part dels operadors jurídics. |
|
|
|
|
|
Atesa aquesta dificultat interpretativa el Síndic entén que cal tenir en compte que l'ús i la instal·lació d'aquests dispositius són aspectes sotmesos als principis de l'art. 6 de la Llei orgànica 4/1997, de 4 d'agost i subjectes a allò que disposin les lleis orgàniques15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, i 1/1982, de protecció civil del dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge, en el marc dels principis d'utilització d'aquesta llei. En aquest marc, recomana la modificació del punt segon de la disposició addicional del Decret 134/1999, de 18 de maig, en els aspectes següents: |
|
|
|
|
|
- Descripció dels paràmetres que s'han de tenir en compte per garantir el compliment del principi de proporcionalitat en les seves vessants d'idoneïtat i intervenció mínima, per tal de definir quan l'ús està justificat o no, així com els criteris per a la instal·lació dels dispositius.
- La prioritat per a l'aplicació d'aquestes tecnologies ha de ser la de dissuadir conductes perilloses dels conductors, amb l'objectiu últim de potenciar la prevenció en l'àmbit de la seguretat vial. Per tal d'assolir aquests objectius seria recomanable que l'obligació d'advertir als ciutadans de la instal·lació de les càmeres s'apliqués també en els casos de videocàmeres fixes instal·lades per garantir el compliment de la normativa de trànsit i seguretat vial.
- Cal que la norma mencioni explícitament la necessitat d'autorització expressa per instal·lar videocàmeres mòbils en vehicles, la qual s'ha de comunicar a la Comissió per tal que, si ho estima pertinent, pugui emetre el corresponent informe respecte a l'adequació de la resolució als principis de la llei orgànica.
- Cal desenvolupar el règim de conservació i custòdia de les gravacions obtingudes, mencionant expressament el termini passat després del qual s'han de destruir aquestes gravacions.
|
|
|
|
|
|
2.- El procediment de renovació de les autoritzacions per instal·lar els dispositius de gravació de caràcter fix. |
|
|
|
|
|
El Síndic de Greuges valora positivament els criteris adoptats per a estudiar l'oportunitat de renovar les autoritzacions atorgades. Tot i això, considera que la Direcció General de Seguretat Ciutadana, com a òrgan competent per atorgar les autoritzacions i resoldre la seva renovació, ha d'articular mecanismes complementaris als ja desplegats per inspeccionar aquells dispositius que, havent estat autoritzats fa més d'un any, no han estat objecte de la sol·licitud de renovació i no han estat desactivats o desmuntats, a efectes d'exigir el compliment de la normativa. Tot i això el Síndic remarca que el compliment de la normativa correspon a qui instal·la aquests dispositius i sol·licita l'autorització. |
|
|
|
|
|
Una altra qüestió són les conseqüències en cas d'incompliment d'aquest deure legal que evidencia que les eines que ofereix el règim sancionador previst a la norma són poc específiques i d'una eficàcia dubtosa, donat que no s'habilita expressament l'ens autoritzant per a adoptar mesures coercitives o sancionadores davant de possibles incompliments. El que fa es remetre a les previsions normatives reguladores d'àmbits relacionats directament amb aquesta matèria i tipificar infraccions en l'àmbit disciplinari, aplicables a les forces i cossos de seguretat de l'Estat. Així, en les funcions atorgades pel marc normatiu de la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància, es posa més èmfasi en la vessant consultora que controladora d'aquest òrgan, donat que no es fa cap menció expressa a una possible potestat sancionadora. |
|
|
|
|
|
Comparant les competències que corresponen a aquesta Comissió i les que té atribuïdes l'Agència Catalana de Protecció de Dades es veu que a la primera no se li ofereix la possibilitat de vetllar, amb caràcter general, pel compliment de la legislació en la matèria. La possibilitat de reclamar gravacions per part de la Comissió pot equiparar-se a la funció inspectora de l'Agència Catalana de Protecció de Dades, però en aquest cas no va acompanyada de la potestat sancionadora que sí té l'Agència, la qual cosa debilita el seu exercici. |
|
|
|
|
|
D'altra banda, el Síndic indica que les funcions de l'Agència recauen sobre el tractament de dades personals que es fa a partir de les imatges i els sons obtinguts mitjançant els dispositius de videovigilància. |
|
|
|
|
|
3.- El règim jurídic que s'aplica a l'àmbit de la seguretat privada quan les empreses d'aquest sector utilitzen aquests dispositius per a les seves tasques. |
|
|
|
|
|
Entén el Síndic que, des d'un punt de vista formal, en la mesura en que estem davant d'una conducta que pot repercutir sobre drets fonamentals, la naturalesa pública o privada del responsable de la gravació no es rellevant en aquests aspectes i, per tant, considera que el règim jurídic aplicat a les forces i cossos de seguretat també es tindria que exigir quan es fa un ús privat de les videocàmeres amb finalitats de vigilància. Així, s'hauria de complir el més ràpidament possible amb el manament derivat de la disposició addicional novena de la Llei orgànica 4/1997, de 4 d'agost, per incorporar els principis inspiradors de la present llei en l'àmbit de la seguretat privada. |
|
|
|
|
|
Barcelona, 25 de març de 2004 |
|
 |
|
|
|
[ Tornar ] |
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
